Tot i que aquesta frase pertany a una pel·lícula, reflecteix la realitat de les adolescents d'avui en dia: noies de la meva edat, any amunt any avall (si, any avall).
Divendres passat vam fer un sopar de pares i alumnes al meu Institut. Va ser un gran regal per a mi, ja que feia molt de temps que no podia fer coincidir els meus pares. Tot i que ells no ho vulguin reconèixer, tot i que cadascun hagi començat una nova vida amb les seves respectives parelles, encara es manté alguna cosa d'aquell amor que els va fer tenir criatures. Jo tinc la teoria que no es volen retrobar per a que aquella flama no es torni a avivar. Com es miren, com es parlen quan estem tots tres junts (o amb els meus germans) ... Però no és d'ells i de mi de qui vull parlar. Anem al sopar.
Semblava un sopar d'allò que es diu "d'alto copete", ja que tothom volia fer ostentació de la seva classe i de la seva situació econòmica. Tothom va acudir a la cita amb les seves millors gales: vestits de nit elles, esmòquing ells, cotxassos, ... I les meves companyes no podien ser menys que els seus pares. Nenes de setze anys (o que com jo encara no els han fet) amb uns vestits propis de noies de vint, amb uns escots d'escàndol o talls a les faldilles que mostraven les seves cuixes encara a mig formar. Entre mig de tot aquell glamour ens trobàvem jo i els meus pares. No es que haguèssim anat al sopar vestits informalment, de fet, ells, anaven més que correctes. Jo tampoc no anava amb texans i bambes, però si que anava amb un vestit negre una mica més discret, sense ensenyar les mamelles ni les cuixes, ni amb cap tall a l'esquena que m'arribés fins a l'alçada del tanga.
El que vull dir amb tot això és que no se pas on anirem a parar. Al fi i al cap es tractava d'un sopar a un institut. Puc acceptar que els pares i professors es vestissin de gala, però el que no m'empasso és que nenes de setze anys vestissin com noies de vint. Crec que tot s'ha de fer al seu temps.
Després arriben les confusions i els malentesos. Ho dic perquè me'n vaig adonar d'un parell de situacions, d'un parell de conductes de professors i algun pare, que poden portar a algun cas extrem. No hi donaré més tombs i seré clara. Que hi va haver gent adulta que no veia les nenes com a tals. Que vaig veure com un parell de professors es disputaven una alumna, i que vaig veure com un pare, després d'abusar una mica de l'alcohol que els van servir, seguia un parell de nenes, mentre elles reien i es feien les interessants i les seductores.
Encara no he pogut contrastar el que vaig veure. Hauré d'esperar a demà per saber si van ser imaginacions meves o si algú més s'hi va fixar. Elles no en tenen cap culpa, estem en edat de crèixer, comencem a tenir uns cossos d'escàndol, i volem descobrir coses noves. Després hi ha casos d'abusos a menors, casos de pedofilia i pederàstia, però com he dit abans, la culpa és dels pares, que les vesteixen com a putes.
Divendres passat vam fer un sopar de pares i alumnes al meu Institut. Va ser un gran regal per a mi, ja que feia molt de temps que no podia fer coincidir els meus pares. Tot i que ells no ho vulguin reconèixer, tot i que cadascun hagi començat una nova vida amb les seves respectives parelles, encara es manté alguna cosa d'aquell amor que els va fer tenir criatures. Jo tinc la teoria que no es volen retrobar per a que aquella flama no es torni a avivar. Com es miren, com es parlen quan estem tots tres junts (o amb els meus germans) ... Però no és d'ells i de mi de qui vull parlar. Anem al sopar.
Semblava un sopar d'allò que es diu "d'alto copete", ja que tothom volia fer ostentació de la seva classe i de la seva situació econòmica. Tothom va acudir a la cita amb les seves millors gales: vestits de nit elles, esmòquing ells, cotxassos, ... I les meves companyes no podien ser menys que els seus pares. Nenes de setze anys (o que com jo encara no els han fet) amb uns vestits propis de noies de vint, amb uns escots d'escàndol o talls a les faldilles que mostraven les seves cuixes encara a mig formar. Entre mig de tot aquell glamour ens trobàvem jo i els meus pares. No es que haguèssim anat al sopar vestits informalment, de fet, ells, anaven més que correctes. Jo tampoc no anava amb texans i bambes, però si que anava amb un vestit negre una mica més discret, sense ensenyar les mamelles ni les cuixes, ni amb cap tall a l'esquena que m'arribés fins a l'alçada del tanga.
El que vull dir amb tot això és que no se pas on anirem a parar. Al fi i al cap es tractava d'un sopar a un institut. Puc acceptar que els pares i professors es vestissin de gala, però el que no m'empasso és que nenes de setze anys vestissin com noies de vint. Crec que tot s'ha de fer al seu temps.
Després arriben les confusions i els malentesos. Ho dic perquè me'n vaig adonar d'un parell de situacions, d'un parell de conductes de professors i algun pare, que poden portar a algun cas extrem. No hi donaré més tombs i seré clara. Que hi va haver gent adulta que no veia les nenes com a tals. Que vaig veure com un parell de professors es disputaven una alumna, i que vaig veure com un pare, després d'abusar una mica de l'alcohol que els van servir, seguia un parell de nenes, mentre elles reien i es feien les interessants i les seductores.
Encara no he pogut contrastar el que vaig veure. Hauré d'esperar a demà per saber si van ser imaginacions meves o si algú més s'hi va fixar. Elles no en tenen cap culpa, estem en edat de crèixer, comencem a tenir uns cossos d'escàndol, i volem descobrir coses noves. Després hi ha casos d'abusos a menors, casos de pedofilia i pederàstia, però com he dit abans, la culpa és dels pares, que les vesteixen com a putes.
1 comentari:
Ja fa molt temps que veig que les nenes de 15-16 anys volen aparentar tenir-ne més, com ja et vaig comentar anteriorment. El fet de que en un sopar de "gala" aprofitin la venentesa per posar-se els vestits més elegants i que a més, les facin sentir més sexys es a dir, més atractives als homes. Tot aquesta parafarnalia es per fer-se veure a unes mateixes que ja han crescut i que si un home les persegueix es perquè ja les veu com a dones (tot i que no sigui així), però es estrany que els pares, també presents, permetessin que les seves filles anéssin vestides com a dones públiques. Però m'agradaria afegir-hi que els fills són els reflexes dels pares, així que molt més a dir no hi ha.
Salut bonica!
Publica un comentari a l'entrada