Aprofitant l'hora de l'esbarjo he decidit anar a l'aula d'informàtica i fer això que tant m'agrada de passejar-me per les diferents edicions digitals dels diaris del dia.
Avui la Vanguardia treu un altre estudi on els joves, els adolescents, tornem a ser els protagonistes. En aquest cas parlen dels hàbits alimentaris. Diu que el 73% dels joves d'entre 14 i 20 anys mengen cada dia allò anomenat "menjar basura".
Personalment i gràcies a Déu, jo em trobo entre el 27% restant. Debia tenir 11 anys quan vaig decidir que no volia menjar més carn. Els meus pares, que feia poc que s'havien separat, no estaven per escoltar els meus arguments sobre el perquè havia decidit fer-me vegetariana. Una nena d'11 anys que decideix coses, per favor! El primer que em van preguntar va ser qui m'havia omplert el cap amb allò de ser vegetariana. Ningú, de fet, segurament ni sabia què vol dir ser vegetariana. Van parlar amb els mestres a l'escola, per saber si algú d'allí m'hagués pogut induïr a deixar de menjar carn. No en van poder treure res.
Finalment, van decidir portar-me a cal metge, per a que ell els digués si a aquella edat allò podia ser perjudicial per al meu creixement. El metge primer va mostrar reticències i em va debatre tots els meus arguments. Poc a poc, però, va entendre que no volia menjar carn. Finalment, va convèncer als meus pares que si jo no volia menjar carn, que hi ha alternatives per a que el cos rebi totes les vitamines i proteïnes necessàries per a que una nena d'11 anys creixi sense cap problema essent vegetariana.
Des d'aleshores que la verdura, les llegums i la fruita formen part exclusiva de la meva dieta i he crescut sense cap problema. Faré setze anys i medeixo 1'70. Per tant, crec que no he patit cap desequilibri nutricional. Em sento orgullosa d'haver pres aquella decisió en aquell moment i portar una alimentació sana i equilibrada sense haver de menjar allò que no vull menjar. D'altra banda, trobo lògic que un percentatge tant elevat de joves prefereixi una hamburguesa a un plat d'enciam si no han probat mai una bona amanida. A més a més suposo que si s'han de preparar ells el menjar perquè els seus pares treballen, és més fàcil posar deu minuts un pizza al forn que perdre'n vint fent una amanida o bullint verdura.
Avui la Vanguardia treu un altre estudi on els joves, els adolescents, tornem a ser els protagonistes. En aquest cas parlen dels hàbits alimentaris. Diu que el 73% dels joves d'entre 14 i 20 anys mengen cada dia allò anomenat "menjar basura".
Personalment i gràcies a Déu, jo em trobo entre el 27% restant. Debia tenir 11 anys quan vaig decidir que no volia menjar més carn. Els meus pares, que feia poc que s'havien separat, no estaven per escoltar els meus arguments sobre el perquè havia decidit fer-me vegetariana. Una nena d'11 anys que decideix coses, per favor! El primer que em van preguntar va ser qui m'havia omplert el cap amb allò de ser vegetariana. Ningú, de fet, segurament ni sabia què vol dir ser vegetariana. Van parlar amb els mestres a l'escola, per saber si algú d'allí m'hagués pogut induïr a deixar de menjar carn. No en van poder treure res.
Finalment, van decidir portar-me a cal metge, per a que ell els digués si a aquella edat allò podia ser perjudicial per al meu creixement. El metge primer va mostrar reticències i em va debatre tots els meus arguments. Poc a poc, però, va entendre que no volia menjar carn. Finalment, va convèncer als meus pares que si jo no volia menjar carn, que hi ha alternatives per a que el cos rebi totes les vitamines i proteïnes necessàries per a que una nena d'11 anys creixi sense cap problema essent vegetariana.
Des d'aleshores que la verdura, les llegums i la fruita formen part exclusiva de la meva dieta i he crescut sense cap problema. Faré setze anys i medeixo 1'70. Per tant, crec que no he patit cap desequilibri nutricional. Em sento orgullosa d'haver pres aquella decisió en aquell moment i portar una alimentació sana i equilibrada sense haver de menjar allò que no vull menjar. D'altra banda, trobo lògic que un percentatge tant elevat de joves prefereixi una hamburguesa a un plat d'enciam si no han probat mai una bona amanida. A més a més suposo que si s'han de preparar ells el menjar perquè els seus pares treballen, és més fàcil posar deu minuts un pizza al forn que perdre'n vint fent una amanida o bullint verdura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada