No és que vagi a un institut qualsevol, sinó a un de concertat. I no vull que se'm malinterpreti amb això "d'institut qualsevol", perquè sé que hi ha instituts públics tant o més bons que els concertats. Però si ho dic, és per a posar-me en situació.
Doncs res, que ni les escoles concertades es salven de l'actitut d'alguns dels adolescents d'avui en dia. A mi, a casa, la meva mare i el meu pare, tant se val junts com per separat, sempre m'han ensenyat uns valors i una manera de ser i actuar correcta. Mai m'han posat la mà a sobre, tot i que alguns cops m'ho hagi merescut, però els càstigs han estat justos i exemplars. I sempre que m'han corregit per alguna cosa que he dit o he fet, he procurat no tornar-ho a repetir. Si m'han renyat a l'escola o a l'institut, no han anat a parlar amb el professor/a o professors/es per a defensar-me i desautoritzar-los, sinó que han actuat com han d'actuar uns bons pares: castigant-me pel meu mal comportament a l'escola/institut.
Dic tot això, perquè crec que dec ser una de les poques persones que actuen així, tant a la meva classe en particular com en el meu institut en general. Sense anar més lluny, la setmana passada, la professora d'anglès va patir un atac d'ansietat a la meitat de la classe, degut al comportament poc ètic i incívic d'uns brètols (tant nois com noies) companys de classe.
I no tot acaba aquí. Agressions verbals i físiques dels alumnes als professors, agressions entre alumnes, pintades per les parets de l'aula, consum de droga a l'hora del pati, i un llarg seguit d'accions que mai podré arribar a entendre. Nois i noies de setze a divuit anys (inclús de més joves) de famílies econòmicament ben situades que no són capaços de comportar-se i amb actituds més pròpies de delinqüents.
Algú podria pensar que sóc carn de bulling, després de descriure la meva disconformitat amb aquesta situació i amb la meva actitud contraposada a la de la gran majoria. Però fa anys que m'he hagut d'espavilar, crèixer més ràpid del compte i saber a quin arbre m'he d'acostar. Per tant, crec que he estat prou intel·ligent per evitar que la pròxima víctima sigui jo. Des d'un punt de vista molt egoista, ho sento moltíssim pel qui li toqui, però segur que no seré jo.
Doncs res, que ni les escoles concertades es salven de l'actitut d'alguns dels adolescents d'avui en dia. A mi, a casa, la meva mare i el meu pare, tant se val junts com per separat, sempre m'han ensenyat uns valors i una manera de ser i actuar correcta. Mai m'han posat la mà a sobre, tot i que alguns cops m'ho hagi merescut, però els càstigs han estat justos i exemplars. I sempre que m'han corregit per alguna cosa que he dit o he fet, he procurat no tornar-ho a repetir. Si m'han renyat a l'escola o a l'institut, no han anat a parlar amb el professor/a o professors/es per a defensar-me i desautoritzar-los, sinó que han actuat com han d'actuar uns bons pares: castigant-me pel meu mal comportament a l'escola/institut.
Dic tot això, perquè crec que dec ser una de les poques persones que actuen així, tant a la meva classe en particular com en el meu institut en general. Sense anar més lluny, la setmana passada, la professora d'anglès va patir un atac d'ansietat a la meitat de la classe, degut al comportament poc ètic i incívic d'uns brètols (tant nois com noies) companys de classe.
I no tot acaba aquí. Agressions verbals i físiques dels alumnes als professors, agressions entre alumnes, pintades per les parets de l'aula, consum de droga a l'hora del pati, i un llarg seguit d'accions que mai podré arribar a entendre. Nois i noies de setze a divuit anys (inclús de més joves) de famílies econòmicament ben situades que no són capaços de comportar-se i amb actituds més pròpies de delinqüents.
Algú podria pensar que sóc carn de bulling, després de descriure la meva disconformitat amb aquesta situació i amb la meva actitud contraposada a la de la gran majoria. Però fa anys que m'he hagut d'espavilar, crèixer més ràpid del compte i saber a quin arbre m'he d'acostar. Per tant, crec que he estat prou intel·ligent per evitar que la pròxima víctima sigui jo. Des d'un punt de vista molt egoista, ho sento moltíssim pel qui li toqui, però segur que no seré jo.
1 comentari:
Tens un bloc molt interessant que he trobat gracies al teu comentari al meu.
Tinc un amic mestre d'escola que està molt preocupat per les conseqüències d'aquesta "moda" de fatxenderia a les aules. Ell pensa que això portarà a una baixada del nivell de l'ensenyament. Els mestres es convertiran a la llarga en vigilants de seguretat.
A la meva època d'estudiant això només passava en els centres públics de les barriades mes problemàtiques, en pocs centres.
Publica un comentari a l'entrada