M'acabo de quedar sense paraules i necessito explaiar-me al bloc. Després d'aguantar estoicament la insoportable i previsible sèrie de TV3 Vendelplà (la meva mare no opina el mateix), estava disposada a anar-me'n a dormir. De fet feia estona que dormia al sofà. Però mentre em prenia el meu vas de llet de soja (imprescindible per anar-se'n una a dormir ben relaxada), un dels reportatges de l'Entre Línies m'ha deixat amb la boca oberta.
Suposo que algú més l'haurà vist, com també suposo que algú s'hi haurà vist identificat. D'entre tota la tribu de freaks que han aparegut, vaig a desfogar-me amb la que més ràbia m'ha fet: una senyora de trenta anys que es feia dir "Candy" i que anava vestida com una nena. De la tribu urbana de les "Lolites" crec que han dit. La veu en off del reportatge, s'ha afanyat a dir que aquest nom no tenia res a veure amb la gran novel·la de Vladimir Nabokov, tot un encert per part del programa.
La senyora en qüestió ha deixat anar la frase més sensata de la nit quan ha dit, tota orgullosa: "Jo vaig nèixer friki". I tant que si! Crec que la majoria d'espectadors del reportatge, han assentit amb el cap. Una altra de les frases de la "Candy" ha estat també sorprenent: "No em veig amb quaranta anys així, la meva mare es preocuparia". I jo em pregunto, no té prou motius per a preocupar-se ara, que en té trenta???. Un altre aspecte que vull destacar, és que no és una moda barata. El conjunt horrorós que portava diu que li ha costat uns 350 euros, degut a que aquesta roba és d'importació, perquè amb bon criteri penso jo, a Barcelona no la venen.
Suposo que tothom té dret a identificar-se en un estil determinat de vida. Suposo. Jo, personalment, no em considero ni punk, ni hippie, ni rastafari, ni pija, ni gotica, ni skinhead, ni res de res, només em considero una nena de quinze anys normal i corrent. Repeteixo, no em vull posar amb la gent que es pot sentir identificada amb una tribu urbana determinada. És molt respectable. Però això d'aquesta senyora, que hauria de pensar en formar una família, més que en vestir-se ridículament i passejar-se pel carrer com si fos carnestoltes, ho he trobat molt, molt, exagerat. I el pitjor és que ho explica a la tele!!!
Suposo que algú més l'haurà vist, com també suposo que algú s'hi haurà vist identificat. D'entre tota la tribu de freaks que han aparegut, vaig a desfogar-me amb la que més ràbia m'ha fet: una senyora de trenta anys que es feia dir "Candy" i que anava vestida com una nena. De la tribu urbana de les "Lolites" crec que han dit. La veu en off del reportatge, s'ha afanyat a dir que aquest nom no tenia res a veure amb la gran novel·la de Vladimir Nabokov, tot un encert per part del programa.
La senyora en qüestió ha deixat anar la frase més sensata de la nit quan ha dit, tota orgullosa: "Jo vaig nèixer friki". I tant que si! Crec que la majoria d'espectadors del reportatge, han assentit amb el cap. Una altra de les frases de la "Candy" ha estat també sorprenent: "No em veig amb quaranta anys així, la meva mare es preocuparia". I jo em pregunto, no té prou motius per a preocupar-se ara, que en té trenta???. Un altre aspecte que vull destacar, és que no és una moda barata. El conjunt horrorós que portava diu que li ha costat uns 350 euros, degut a que aquesta roba és d'importació, perquè amb bon criteri penso jo, a Barcelona no la venen.
Suposo que tothom té dret a identificar-se en un estil determinat de vida. Suposo. Jo, personalment, no em considero ni punk, ni hippie, ni rastafari, ni pija, ni gotica, ni skinhead, ni res de res, només em considero una nena de quinze anys normal i corrent. Repeteixo, no em vull posar amb la gent que es pot sentir identificada amb una tribu urbana determinada. És molt respectable. Però això d'aquesta senyora, que hauria de pensar en formar una família, més que en vestir-se ridículament i passejar-se pel carrer com si fos carnestoltes, ho he trobat molt, molt, exagerat. I el pitjor és que ho explica a la tele!!!
3 comentaris:
Jo al trobar-me per terres espanyoles, m'és impossible veure la TVC. Però es cert, que la majoria de gent que segueix una tendència denominada com a friki i es denominen com a tals, acostumen a gastar-s'hi molts diners,i a més n'estan orgullosos. Tot s'ha de respectar.
Salut!
hahahaha
Jo no miro mai la tele i per tant no he vist aquest reportatge. Ara bé, ja m'hauria agradat perquè m'hauria fet uin fart de riure. Bé, de fet ja he pogut riure amb el teu article.
No havia sentit a parlar d'aquesta tribu, lolites... hi ha gent que te molt poca feina. Està de moda ser friki.
Publica un comentari a l'entrada