Arran d'aquesta notícia llegida a la web de la Vanguàrdia, m'ha vingut al cap l'episodi que vaig viure a l'Institut no fa moltes setmanes.
"Cerca de 4 millones y medio de europeos de entre 15 y 64 años consumieron cocaína en los últimos doce meses, un millón más que en el año anterior" diu la notícia. I si, als quinze ja hi ha gent que consumeix coca, i no només els dies que van de festa, no. És lamentable el que pots escoltar al w.c. del meu institut. Lamentable. I si, al de noies, que normalment només es pensa en masculí, en aquests casos.
En un canvi de classe vaig aprofitar per anar al w.c. ja que era un d'aquells dies que em sentia més dona que mai. Durant els cinc minuts (aproximadament) que vaig estar allí vaig sentir dos cops un "Ssssssssssssssnnnnnnnnnnnniiiiiiffffff" seguit d'uns altres "Sssssnnnnniiiiifffffssssss" més curts. L'últim va coincidir amb la meva sortida del w.c. I no, no hi havia cap noia que s'hagués refredat, ni cap altra que haguès patit algun desengany amorós propi dels adolescents. No era això.
Mentre em rentava les mans va sortir la Lorena, una companya de classe. Fins aquell moment la veia una nena model. Guapa, alta, prima, bona persona, millor estudiant, ... La coneixia de classe, però li desconeixia aquesta cara oculta. Què??? - Em va preguntar amb una cara de "què coi hi fas tu aquí, que no t'havia sentit". No vaig contestar. - Què passa??? Estic passant uns dies de molts nervis!!! No has pegat mai cap "tiro" tu? Que no estic enganxada ni res eh? Que jo controlo, tia!
"Jo controlo", "No estic enganxada". Anem malament. Molt malament. Si amb quinze anys s'ha de drogar a l'institut i li dóna la culpa a un mal moment ... Jo vaig continuar rentant-me les mans. I no, no he pegat mai cap "tiro", ni ganes.
"Cerca de 4 millones y medio de europeos de entre 15 y 64 años consumieron cocaína en los últimos doce meses, un millón más que en el año anterior" diu la notícia. I si, als quinze ja hi ha gent que consumeix coca, i no només els dies que van de festa, no. És lamentable el que pots escoltar al w.c. del meu institut. Lamentable. I si, al de noies, que normalment només es pensa en masculí, en aquests casos.
En un canvi de classe vaig aprofitar per anar al w.c. ja que era un d'aquells dies que em sentia més dona que mai. Durant els cinc minuts (aproximadament) que vaig estar allí vaig sentir dos cops un "Ssssssssssssssnnnnnnnnnnnniiiiiiffffff" seguit d'uns altres "Sssssnnnnniiiiifffffssssss" més curts. L'últim va coincidir amb la meva sortida del w.c. I no, no hi havia cap noia que s'hagués refredat, ni cap altra que haguès patit algun desengany amorós propi dels adolescents. No era això.
Mentre em rentava les mans va sortir la Lorena, una companya de classe. Fins aquell moment la veia una nena model. Guapa, alta, prima, bona persona, millor estudiant, ... La coneixia de classe, però li desconeixia aquesta cara oculta. Què??? - Em va preguntar amb una cara de "què coi hi fas tu aquí, que no t'havia sentit". No vaig contestar. - Què passa??? Estic passant uns dies de molts nervis!!! No has pegat mai cap "tiro" tu? Que no estic enganxada ni res eh? Que jo controlo, tia!
"Jo controlo", "No estic enganxada". Anem malament. Molt malament. Si amb quinze anys s'ha de drogar a l'institut i li dóna la culpa a un mal moment ... Jo vaig continuar rentant-me les mans. I no, no he pegat mai cap "tiro", ni ganes.
3 comentaris:
Segueix amb aquesta força de voluntat, i sobretot, segueix dient que no si alguna cosa no et ve de gust.
És cert que sou molt joves, el que vosaltres feu amb 15 anys, la gent que anava amb mi va començar als 18.
A la meva època, el pitjor era veure un nen de 12 anys fumant-se un paquet diari, i que aquests mateixos intentessin obligar-te a fumar. Per sort meva sempre he dit que no, i no ho he provat mai. Però pel que veig les coses evolucionen, i molt ràpid.
Els adolescents cada vegada volen créixer més ràpid.
Salut!
Penso que per als joves la droga, cocaina cannabis i sobretot pastilles, és una cosa normal associada a anar de festa. El problema s'agreuja quan arriba al punt que en prenen fins i tot en moments normals, a la feina o escola. Aleshores és una addicció.
Si no fos pels blogs que tens als enllaços, diria que ets mentida. Interessant, realment interessant...
Publica un comentari a l'entrada