Sexe.

Tot i encara no haver complert els setze, tinc com a costum a l'arribar a casa, fullejar la Vanguàrdia. És un costum que deu fer un parell d'anys que tinc. No sé com vaig començar a fer-ho, suposo que volia fer-me la gran, la interessant, tot i que sempre m'ha agradat estar ben informada i saber que passa en aquest món on m'ha tocat viure. A casa sempre he vist el diari, des que els meus pares estaven junts. Recordo que el meu pare, a vegades, em llegia articles que ell considerava que jo havia d'escoltar, com a part de l'eduació que m'havia donar.

Avui m'ha cridat l'atenció un estudi, un treball periodístic, d'aquests que publiquen de tant en tant. "Los menores alardean con haberse iniciado en el sexo para destacar ante sus companyeros" I és veritat. És trist però és veritat. Tinc companys i companyes de classe que no paren de repetir entre els seus amics i amigues les excel·lències del cap de setmana de luxúria que van viure, aprofitant que els seus pares eren fora. Personalment, crec que la majoria menteixen, i dóno la raó a l'estudi de la Vanguàrdia. El que fan és fer-se veure, fer-se notar per aconseguir ser el centre d'atenció del moment i ser els més enrotllats.

Quan els dissabtes a la tarda surto amb les meves amigues parlem de moltes coses, i lògicament, un dels temes que més ens ocupa són els nois. I amb els nois, els canvis que els nostres cossos van experimentant i les sensacions noves que volem conèixer. Mentiria si digués que no m'atreu el sexe, clar que m'atreu! Però també sóc conscient que encara sóc jove, molt jove i que tot ha d'arribar en el moment precís. Tampoc no cal esperar fins estar casada, tal com predica una amiga meva, però poder no cal ser tant precoç.

En definitiva, que una de les característiques que ens descriu com a adolescents és que volem ser els "més millors", els més guapos i guapes i els més enrotllats i enrotllades, però per a ser-ho no cal ni anar explicant les teves intimitats ni mentint com n'hi ha molts que fan.